#Arbres i arbusts (Plantes)

Quan se xapi el de Ternelles
i el gall no sigui animal,
corre a cercar les corbelles
arriba el judici final.

Abre de millors profits
com s’ametller no n’hi ha:
fa fuies p’es bestiar,
ses cloveies per cremar
i es bessons per fer confits.

Ametlers, polls i figueres,
aladerns i garrovers,
uiastres, pins i noguers,
romaní, murta i pruneres.

Bruixot, no faces destrossa,
que te tenen per dolent.
Branca petita o grossa
tota ha de tenir es seu vent.

Ets abres que vaig sembrar
són que et donen valentia,
perque fan de cada dia
fruita bona per menjar.

Mata, pi, poll i figuera,
auzina, uiastra i noguer,
aladern i romeguer,
romaní, estepa, prunera,
aubercoquer i servera,
perera i codonyer.
Més avall un ponciner
i un polit lledoner
i parres per sa vorera.
Tu ja seràs sa darrera,
de dona, que miraré,
i de ningú fiaré;
només de Déu, perque té
sa paraula vertadera.

Pins, pinel•los,
mates, matel•les,
euveies i mens petits.
És es sermó de Costitx
que val quatre sous i mig.

Enguany serà any de lli
i ses mantes faran pomes.
-Al•lota, ¿per que t’entones?
-¿Per que? ¿Per que? Perque sí!

Si jo amb sa vista pogués
aplanar puigs i murteres,
uiastres i oliveres,
bona amor, sols que vos ves!

Per mirar Son Ferragut
vaig caure d’una figuera.
Sa meva amor vertadera
voldria veure, i no puc!

Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.

A terra de la cuncanya
ets abres fan ganivets,
los cuien com ja són secs,
i, qui més fa, manco guanya.

A damunt Son Amengual
serraren dues formigues:
de ses cames feren bigues
i d’es cos abres de nau.
D’es cap feren dos bufets
per dinar cent criatures,
i de ses llavoradures
feren dos-cents tibulets.

A dins un goix de cugula
hi entraren caçadors:
hi trobaren un bou ros,
set cavalls i una mula.

Dalt un puig pugí,
un abre hi trobí
i tot l’hi mengí
fora ses oreies.
Un nespler.

Damunt un abre
hi ha deu gorrions.
’Gafen l’escopeta
i en maten vuit.
¿Quants n’hi queden?
No n’hi queda cap, perquè fugen.

Aquí en duc una de bona:
¿qui és que, d’homo, torna al•lota,
i puja i creix a poc a poc
fins que arriba a fer-se dona?
L’ullastre, que torna olivera.

Què és això tant de renou,
que escampau tanta de murta!
En Joan de Na Bet Curta
l’han fet secretari nou.

Aguanta com el ciprer
i jo com la penya viva:
aguanta i jo cantaré
enc que me costi la vida.

A sa vorera de mar
es romeguers no hi fan móres.
¿Vols-me dir, Biel Togores,
quin peix vares agafar?

Vós sou teia i teniu teia
i teniu es front teiós,
i de teia sortiu vós.
Déu vos mantenga sa teia!

Tant m’alegren dones veies
com un tió secorrat,
com un abre carregat
de formigues carnisseres.

Si jo havia d’empeltar,
mudes de tu no prendria:
primer l’abre quedaria
com un faristol, en l’a.

Ses al•lotes són traidores
que no ho poden esser més:
quan s’han menjades ses móres
diuen mal d’es romeguers.

Jo vaig festejar a Sa Coma,
però no m’hi vaig casar,
perque he arribat a afinar
que un arbre vei tot és goma.

Jo som negra de color,
però tenc sa bondat blanca;
no som com vós, bona amor,
mala soca i mala branca.

Jo me n’anava a dur teia
i arrere vaig tornar,
perque vaig considerar
que en es teu front se n’hi feia.

Enmig de la mar, una penya;
damunt, un brot de ciprell.
Ja te’n pots anar al bordell,
amb so prometre i no atènyer!

Encara que me donassen
tres olives dins un plat,
amb tu no m’hi casaria,
perque mai m’has agradat.

En es carrer de Batlet
es fenàs torna retreure.
Du cadira, si vols seure,
o si no, estaràs dret.

Ella jura i perjura
que fadrí no l’ha tocada,
i n’està més engrossada
que una figa flor madura.

Com te pensaràs tenir
es tord a sa bandolera,
te’n prendrà com la jonquera,
que hi ha molt de temps que espera
fuies, i no en pot tenir.

Davall sa garbaionera
sempre hi ha lo bo i millor.
Al•lota, sa teva amor
no és d’aquella vertadera.

-Catalina, amor primera,
¿a on t’he d’anar a cercar?
-En es bosc d’es Cosconar,
davall una carritxera.

Catalina, si et rius d’ell,
sa teva raó no et basta,
perque no hi ha cap uiastre
que vénga de bona casta
que no sia estat revell.

A sa muntanya hi ha pins
i qualque mata també.
M’han enviat un paper
que no em cas fins l’any qui ve,
i daran, per un dobler,
vint-i-cinc querns de fadrins.

Anant a Lluc, hi ha pins
i qualque mata redona.
Es cosset de Na Vispona
és un enganafadrins.

A Llorito ja no hi ha
canyes per fer fabiols.
Estimada, si no em vols,
no t’hauré de donar pa.

Un abre que no té fuies,
jo no hi voldria coir,
i no voldria per mi
fadrí que en festeja dues.

Roseta, jo no em pensava,
quan aquest roser sembrí,
que altri n’hagués de galdir,
jo qui per mi cultivava.

-Quan jo veig aquestes coses,
per mi no estan massa bé:
n’he cultivat es roser,
i altres coiran ses roses.
-Fe’t envant, descobriràs;
vet aquí lo que has de fer:
no cultivis es roser,
i les roses coiràs.

Com l’abre no vol la fuia,
en terra la deixa fer.
Vós a un altre voleu bé,
i a mi em campau comsevuia.

Al•lota de Sa Barraca
de s’uiastre socorrat,
tu m’has robat s’estimat
i el te’n dus dins sa butxaca.

Ses nesples de sa nesplera
else cuien per Sant Lluc;
no em creia, ramell volgut,
que tu em donasses guerrera.

Sa brega va començar
en es Pla de ses Nespleres:
aquelles dues guerreres
coces se van tirar.
Na Catalina Barbassa
i Na Margalida Flor
se varen tirar un tro
fet de fort de carabassa.

Jo voldria poder fer
un llit nou per ses guerreres,
tot de cards i esparegueres,
per tapament un batzer
i un llamp per coixineres.

La rosa primer és poncella
com floreixen es rosers.
Jo no tenc por de guerrers:
a mi em basta cada mes
un quart per rallar amb ella.

Guerrer, tu em vares robar
d’es meu roser una rosa.
No val tan poc una cosa
que no valga es demanar!

Hermós, polit claveller
sembrat a dins bon jardí:
¿sabeu per què vaig venir?
Perque a Petra em varen dir
que hi trobaria guerrer.

A Ciutat hi ha un om
atracat a sa vorera.
Ja diràs a sa guerrera
que per ella no em `racon.

¿Que no saps que m’enviares,
per divertir-me, un ca?
Per això et torn enviar
canyes d’es mateix canyar,
que, com neixen, són pintades.

Si jo tenia una pauma,
la faria guarnir d’or
i la daria an En Jaume
que és la prendra del meu cor.

Demà és Santa Margalida
estimada, i vós feis festa:
treis es cap a sa finestra
i veureu murta florida.

Dins es cap hi teniu grins,
cara de rosa encarnada.
Vos han fet una enramada
de canyes, paumes i pins.

Es dia del Ram, ‘moreta,
vos posareu avinent,
que vos he de fer un present
d’una polida paumeta.

Ara som caigut d’esquena:
sa cadira m’ha tomat.
Jo tenc mata i poll taiat
per fer un portalet voltat,
anit, a Na Magdalena.

Un fadrí que no camina
no pot cumplir son desig.
D’un aglà, me n’ha dat mig.
Considerau si m’estima!

Un mariner me va dir
que sa seva enamorada,
un dia, de matinada,
venia fonoi marí.

Un temps me deies “viola”
i ara me dius “garbaió”.
¿Com no em demanes s’amor,
ara que estic tota sola?

Un aucell que vol fer es niu
tragina paies de pressa.
Al•loteta, ets de peça!
Es el meu cor qui t’ho diu.

Un claveller a sa finestra,
de molta gent és mirat.
Sortiu-hi, clavell daurat,
que per vós se fa sa festa.

Un espàrec castellà
va fer una espareguera.
Jo tenc s’amor vertadera
Que habita dins Son Catlar.

Una fadrina ha d’estar,
quan ralla amb s’enamorat,
com un roser carregat
de roses per olorar.

Una Móra s’enamora,
i no és móra de batzer;
és una Móra que té
amb ell l’amo En Miquel Móra.

Una busquera fa es niu
damunt un tany de batzer;
Catalina, pensa-hi bé,
que val més un traginer
que un embuiador de fil!

Sou com la mata porrera,
que no fa fruit, sinó pols:
donau esperança a molts
i amb pocs teniu la quimera.

Tenc una passionera
aferrada en lo meu cor.
S’amor que tenc an En Pere
val més que tot un tresor.

Ses auzines fan aglans
i ses figueres fan figues,
i ses al•lotes garrides
fan enamorar es bergants.

Ses figues flors, es matins,
ses millors són crivellades;
ses fadrines endreçades
fan enamorar es fadrins.

Ramellet, jo no sé com
de rallar amb tu vaig enrere.
Adiós dic a tothom
i a vós, flor de murtera.

Quan som a can Pentalí
ja he afinat una murtera.
¿No saps que a s’amor primera
murta li solien dir?

Oh Maria Cantallops!
Jo som vist es cavaller,
i diu que et vol tant de bé
com s’olivera té brots.

No t’acosts a sa murtera,
que no li espolsis sa flor;
en sentir anomenar Pere
s’ànima em torna an el cor.

Molt m’agrada una figuera
carregada de figons;
tots ets homos petitons
tenen s’amor vertadera.

Margalida, si et rius d’ell,
sa teva raó no et basta,
perque no hi ha cap uiastre
que no hagi estat revell.

Me’n pren com l’arbre qui té
ses rels a prop de la mar,
i jo, sense festejar,
així mateix te voldré.

Margalida, Margalida,
mai me cans de mirar-tè;
a los meus uis véns a ser
un brot de murta florida.

Lo meu bé, que taia murta,
ja deu sentir bona olor!
També deu passar calor
taiant sa llarga i sa curta.

Jo estava a s’ombra d’un pi
al reparo d’una soca.
Es qui acompanya s’al•lota
no troba llarg es camí;
i si l’hi troba, pot dir
que encara s’amor és poca.

Jo festejava a Sa Coma,
però no m’hi vaig casar,
perque he arribat a afinar
que un abre vei tot és goma.

Ha molta estona que sé
que es garbaions fan ses paumes;
som afectada de Jaumes:
com un se’n va, s’altre ve.

Hermosa és la flor de murta,
oh puríssim ramell meu!
¿Me vols dir quin sant t’ha duita,
que vui esser devot seu?

Ja florirà la murtera
si està prop de regueró ;
també florirà l’amor,
estimat, si és vertadera.

Ets aglans se podriran
per davall ses aglaneres;
si la jove té quimeres,
es veis no l’aturaran.

Et serviria sens paga,
lleial, sense cansar-mè;
una fadrina ha d’esser
humil …com una argelaga.

Fadrina que no festeja,
sempre du es davantal brut;
que se comani a Sant Lluc
que sa nespla no es podresca.

Es carreró de Son Puig
és tan llis com una pauma;
en sentir anomenar Jaume,
sa tristor que tenc me fuig.

Contenta estic com me crides;
senyal que m’has de mester.
-Aixeca’t, polit roser!
Ja dormiràs de gener,
que fas ses anits complides!

A sa muntanya hi ha arboces
que maduren amb so sol,
i, si sa fia no em vol,
sa mare tirarà coces.

Baix de la garbaionera
sempre hi ha bo i millor;
al•lota, sa teva amor
és d’aquella vertadera.

Anant a Lluc, hi ha pins
i qualque mata rodona;
aquest cos de Na Sansona
és un enganafadrins.

A dins una carritxera
vaig trobar un regueró
i va estar plena d’amor
d’aquella tan vertadera.

Som anat a sa murtera
i murta no te n’he duita;
murta vol dir amor fruita,
i jo la’t tenc vertadera.

Ses branques de s’olivera
sempre miren an el cel;
ja direu a En Miquel
que, en voler-me, jo som seva.

Dalt es puig de Galatzó
s’hi solen fer bones vaumes;
no me digueu mal d’es Jaumes,
perquè los tenc passió.

D’assucinos he afinat
un fasser que hi ha a sa Torre;
en lo meu cor s’empenyora
un que a Son Roig s’és llogat.

En aquesta cantonada
hi ha florit un roser,
i, de tres roses que té,
n’hi ha una que m’agrada.

A baix de sa Penya Bosca
hi ha un roseret florit.
Tant de dia com de nit,
es bé, allà on és, se demostra.

Tant m’és possible mudar
s’amor que en tu he posada,
com una gulla escossada
enmig de la mar sembrada
treure branques i arrelar.

Tants d’anys te desig servir
com al cel estels hi ha
i grans d’arena a la mar
i en el món fulles de pi.
Si t’estorbes a venir,
ma pena redoblarà.