Margalida, si et rius d’ell,
sa teva raó no et basta,
perque no hi ha cap uiastre
que no hagi estat revell.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Arbres i arbusts (Plantes), Befa, Plantes, Relacions de parella, Sàtira i escarni, Valors i ideologia, Virtuts
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
3079
Volum
I
Núm de pàgina
182
Interpretació
L’interlocutor explica a na Margalida que si se’n vol enrriure del seu enamorat no només necessita la raó; també li manca experiència. S’ha de saber ser astut.
Així ho fa explicant-ho amb una metàfora: abans de ser un arbre fort ha estat una petita planta.
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Tradicionari de Mallorca
