Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Banyalbufar
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Amor, Arbres i arbusts (Plantes), Criats i criades, De gènere, Dolor i plany, Enyorança, Erotisme velat, Feines medi rural, Festeig, Floretes, Flors, Gelosia, Medi rural, Organització domèstica, Organització social, Passió i enamorament, Paternitat, Relació pares-fills, Relacions de parella, Submissió, Tristor, Viatges
Mètrica
7a7b7b7b7b7a7a7a7b
Rima
Assonant
Versos
9
Núm de glosa
132
Volum
I
Núm de pàgina
10
Altres cançons relacionades
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni cap ni uis per mirar
des que te’n vares anar,
estimat, de dins Sineu.
Estimat, pena em donau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
mon bé, d’on estudiau.
Tradicionari de Mallorca
