Voldria que Déu posàs
en el cel una envelada
per tota s’espigolada
de sa meva enamorada,
perque es sol no la tocàs.
Diuen que es vent de mestral
socorra ses plantes tendres.
Jo som vengut en divendres,
punt de gendres, punt de gendres,
punt de gendres natural.
S’estimat m’envià a dir
si volia una turquesa.
Jo no vui estar promesa;
fadrina em vui devertir.