Voldria que Déu posàs
en el cel una envelada
per tota s’espigolada
de sa meva enamorada,
perque es sol no la tocàs.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Espigolar
Poble
Artà
Núm de glosa
300
Volum
II
Altres cançons relacionades
Santa Mònica sagrada,
mare de Sant Agustí,
emparau sa meva ànima,
que ara me’n vaig a dormir.
Si es paper està mal escrit,
sa meva manya n’es poca:
el vaig escriure en sa nit
en es caire d’una roca.
Quan arribarà aquell dia
que jo tot sol poré dir
sense permís dels teus pares:
-Vaja, si anam a dormir!
Tradicionari de Mallorca
