Diuen que es vent de mestral
socorra ses plantes tendres.
Jo som vengut en divendres,
punt de gendres, punt de gendres,
punt de gendres natural.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Gendres
Poble
Artà
Núm de glosa
2291
Volum
III
Altres cançons relacionades
Damunt es Coll de Morell
vaig trobar lo que cercava:
dues roses i un clavell
i una treneta blava.
–Jo t’acabaria tota,
besant, si em deixaves fer.
–Val Déu, i que ets de grosser!
¿Que et penses que sia coca?
Vui he mudat lo meu bé
contra el que amb tu jo tenia;
ara el tenc amb N’Antonina,
sa que està a s’altre carrer.
Tradicionari de Mallorca
