Diuen que es vent de mestral

Diuen que es vent de mestral
socorra ses plantes tendres.
Jo som vengut en divendres,
punt de gendres, punt de gendres,
punt de gendres natural.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Gendres

Poble

Artà

Núm de glosa

2291

Volum

III

Altres cançons relacionades

Molt m’agrada una figuera
qui la pugen per sa soca.
Venturosa és una al•lota
qui té s’enamorat Pere.

Mu mareta,
au-me berenar,
que es corsaris vénen
i me n’he d’anar.

Com jo veig sa bancalada,
ver-me casat me sap greu:
això n’és maina de Déu
que del cel ha davallada!