- Vós qui sou de Santanyí,
¿no em diríeu quina és s’eina
que ses dones fan servir
i que, per fer-li fer feina,
ets uis li han de punyir?
-Es meu sebre molt poc val;
jo no som homo de lletres:
jugaria tres pessetes
que li diuen “un didal”.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Artà
Núm de glosa
281
Volum
II
Altres cançons relacionades
De ses comandacions
que me vares enviar,
redobl i torn redoblar
fins a dos mil redoblons,
fins que ses penyes de mar
treguin ramells de murtons,
i ses mates olivons,
i es morts ressuscitar,
i s’arena de la mar
en pols se convertirà,
i sa blavor tornarà
confits, i s’alga torrons,
i es vaixells canyellons.
Mira si és fort mon penar!
Un cortó de terra bona,
si és terra bona, val molt;
emperò val més es front,
si és acertat, d’una dona.
Bon Jesuset,
que sou d’hermoset!
Veniu, veniu
dins es meu coret.
Tradicionari de Mallorca
