- Vós qui sou de Santanyí,
¿no em diríeu quina és s’eina
que ses dones fan servir
i que, per fer-li fer feina,
ets uis li han de punyir?
-Es meu sebre molt poc val;
jo no som homo de lletres:
jugaria tres pessetes
que li diuen “un didal”.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Artà
281
II
-Jovençana, caminau,
parlarem d’es vostros viures.
Jo pagaria cent lliures
d’estar així com vós estau.
-Vós vos queixau i jo em queix;
mos trebais van a la banda.
Jo en donaria cinquanta
porer-vos carregar es feix!
Quina lluna fa tan clara,
garrideta, i vós sopau!
Jo, p’es forat de sa clau,
'ximateix vos veig sa cara.
Un any, es dijous jarder,
me’n vaig anar a Capdepera,
i feien sa greixonera
de fuies de garrover.