Quanta vegada el cor meu
n’és estat devers ca teva,
i tu encara no ets meva
ni sé quin compte és es teu!
Oh estrella de dos mil móns!
Oh diamant vertader!
No et colguis, que jo vendré
a dir-te quatre cançons.
A Petra los granats ais,
i a Montuïri cabeces,
i a Ciutat són les mestresses
de los senyors menestrals.