Quina lluna fa tan clara,
garrideta, i vós sopau!
Jo, p’es forat de sa clau,
'ximateix vos veig sa cara.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Serenades
Poble
Artà
Camp Semàntic
Amor, Anatomia, Dia i nit, Floretes, Hàbits casolans, La casa, Lluna
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3678
Volum
I
Núm de pàgina
215
Altres cançons relacionades
Si jo poria tornar
tres hores un esperit,
seria un incert que anit
no ves es qui em fa penar.
Faç feina a un arenal
amb un àngel que mi guia.
No hi ha cap hora del dia,
si pens en vós, vida mia,
que ets uis no me facin canal.
Un amor tan principal
que us vaig dar i que us tenia,
i ara de cada dia
pens si me’n pervendrà mal.
A baix d’es vostro portal,
si hagués fundat um uial,
per mi vostro gust seria.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Tradicionari de Mallorca
