-¿Vós que sou sa seva fia
de l’amo En Jordi Corró,
aquell qui té tremolor
i quan fa gloses somia?
-Sí que ho som, sa seva fia,
per defensar-lo, si perd:
en sap més ell com somia
que vós com estau despert.

Més informació
Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Glosadors

Poble

Inca

Núm de glosa

351

Volum

II

Altres cançons relacionades

Estaba una niña bordando corbatas,
agujas de oro y dedal de plata.
Pasó un caballero pidiendo posada.
-Si mi madre quiere, yo de buena gana.-
Le puso la mesa en medio la sala:
cucharita de oro, tenedor de plaat.
En medio la alcoba le puso la cama:
colchones de hilo, sábana bordada.
A la media noche él se levantó;
de las tres que había, a Elena escogió.
La montó al caballo y se la llevó.
Al llegar al monte, allí la bajó,
y le dijo: -Niña, ¿cómo te llamas?
-Yo me llamo Elena y por mi desgracia.-
Sacó un cuchillo y la degolló.
Arrancó una mata y allí la enterró.
Al cabo de un año, por allí pasó
y vió un pajarito y le preguntó:
-¿Quién es esa virgen que aquí veo yo?
-Esta es Santa Elena que usted la mató.

Això era un pollastre
anomenat Martí.
Feia enfadar sa mare,
no la volia Obeid.
-Clic-clic, fii meu, no hi vagis!
Cloc-cloc, fii meu, vine aquí!
-Cloc –cloc, jo vui anar-hí!
Clic-clic en el molí,
que l’era n’està plena
d’aquell blat tan fi.
-Clic-clic, fii meu, no hi vagis!
Cloc-cloc, fii meu, vine aquí!-
La molinereta arriba,
furiosa com un gri.
Li tira un cop de pedra
que es cap li migpartí.
-Cloc-cloc, fii meu, ja t’ho deia!
Clic-clic, fii meu, vine aquí!-
El fregeixen amb tomàtiga
p’ets al•lots del molí.
I ets al•lots el se mengen
amb un bon tassó de vi.
-Cloc-cloc, fii meu, jo t’ho deia!
Clic-clic, fii meu, vine aquí!

Aquella de can Amer
vol que li diguen “senyora”;
du postetes a sa coa
perque s’enrodilli bé.

Mallorca Oral - tradicionari-de-mallorca

Tradicionari de Mallorca

Mallorca Oral - arxiu-oral-de-mallorca

Arxiu Oral de Mallorca