Altres cançons relacionades
Un temps me pensava esser
genre de madò Monroia,
i ara, per una micoia,
sa fia no em va voler.
Sa sogra tendràs raboa;
sempre l’hauràs d’aguantar;
un dia la vaig trobar
i tant de gust me va dar
com si em ’guessen fet ’guantar
una vaca per sa coa.
D’ençà que vei som tornat,
sa dona en es llit no em vol;
damunt una pell redol,
com si fos un ca fermat;
i no em dóna, perque em tap,
ni una tela per llençol.
Pensau-vos si durà dol
de mi, en estar enterrat!
Tradicionari de Mallorca
