Oh gloriós Sant Marçal,
vós qui curau de dolor.
D’una part és aubacor
i de s’altra paratjal.
¿Com pot ser, ramell de flors,
‘xugar-me ets uis de plorar,
si amb sos meus peus vaig anar
a acompanyar a enterrar
s’alegria d’es meu cos?
Si a Sant Jordi vos n’anau,
que és lloc de tantes paparres,
vos esmolareu ses barres
roegant pa d’ordi blau.