No hi ha animal en el món
que em doni més alegria
que un rossinyol, vida mia,
que canta vespre i dejorn.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Rossinyols
Campos
125
II
Jo vaig veure un moix
dalt una teulada
que en sa boca duia
una sobrassada.
I li vaig dir: -Moix,
da-me’n un bocí.
-Tam-peren-tam,
no em basta per mi!
Un temps me pensava esser
genre de madò Monroia,
i ara, per una micoia,
sa fia no em va voler.
Pere Riutort, ¿qui t’ha mort?
Respon; sa justíci’ et crida.
Si tu tenies sa vida
tan segura com la mort!