Altres cançons relacionades
No tenc ànima ni cos;
qualcú en sentir-me s’assusta;
no som de ferro ni fusta
i viure un moment no gos.
Dolenta és sa meva sort,
perque, tan prest com som nat
i dic allò que he escoltat,
me fonc tot d’una i som mort.
L’eco.
Enmig de la mar hi ha
una pedra alta i redona;
allà hi descansen es curros
quan vénen de Barcelona.
Es sol surt i fa sa via
i en es ponent se’n va.
Quan te’n vas, Sebastià,
te’n dus sa meva alegria.
Tradicionari de Mallorca
