En es carrer de sa Lluna
fa feina es meu ramellet.
Dau-li beure, en tenir set,
que per ell pas sa fortuna.
Per vós, ramell de pintures,
he passat penes bastants;
que vénguen dos capellans,
després quatre cristians
amb so baül en ses mans
per donar-me sepultura.
Jo no tenc hora segura
com veig la vostra hermosura
de perles i diamants.
Tu em demostraves s’amor
com cap al•lota hi hagués,
i em deies, de més a més:
-Tu de mi seràs senyor.