No tenc ànima ni cos;
qualcú en sentir-me s’assusta;
no som de ferro ni fusta
i viure un moment no gos.
Dolenta és sa meva sort,
perque, tan prest com som nat
i dic allò que he escoltat,
me fonc tot d’una i som mort.
L’eco.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Sóller
Núm de glosa
133
Volum
II
Altres cançons relacionades
Cinc són els bous
que l’arada menen;
el camp és blanc
i la llavor és negra.
Els cinc dits de la mà, la ploma, el paper i la tinta amb què escriuen.
Mu mare me diu:- Fii meu,
¿quan me duràs una nora?
-Mu mare, encara no és hora.
Jo esper que vénga de Déu.
Novia, feis polseguera
amb aquests estufadors,
que d’aquí un any o dos
no botareu tan lleugera.
Tradicionari de Mallorca
