No tenc ànima ni cos;
qualcú en sentir-me s’assusta;
no som de ferro ni fusta
i viure un moment no gos.
Dolenta és sa meva sort,
perque, tan prest com som nat
i dic allò que he escoltat,
me fonc tot d’una i som mort.
L’eco.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Sóller
Núm de glosa
133
Volum
II
Altres cançons relacionades
De sa mort de sa somera
acomodats n’estaran:
ha deixat a Mestre Pere
es floc de sa cabeiera,
i an es qui l’enterr, es bram
per caçar tords de reclam
en venir sa primavera.
P’es camí, com van a Lluc,
tot són mates i falgueres.
Oh Creu santa de Porreres,
conservau-mos en salut.
Si pretén que de tot sap,
¿no em diria, don Climent,
quin és aquell ser vivent
ui té sa coa en es cap?
La dona.
Tradicionari de Mallorca
