No tenc ànima ni cos;
qualcú en sentir-me s’assusta;
no som de ferro ni fusta
i viure un moment no gos.
Dolenta és sa meva sort,
perque, tan prest com som nat
i dic allò que he escoltat,
me fonc tot d’una i som mort.
L’eco.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Sóller
Núm de glosa
133
Volum
II
Altres cançons relacionades
M’estiren, me banyen,
me fermen p’es cos,
me posen dins forques
per lo meu conhort.
Fan la coa, pentinant una dona.
Jo voldria que la vesses
quan va d’es dies feners:
mesclada amb sos oliers,
no crec que la coneguesses.
A dins Sóller, com estram,
trobam un convent de monges.
Si no fos per ses taronges,
se moririen de fam.
Tradicionari de Mallorca
