Guisana, si tu m’embarques,
si Déu ho vol, tornaré;
de sa teva pell faré
per llaurar un aixanguer
i de la resta unes varques.
Es pobres dins ses presons,
garrida, són qui pateixen
com era sa nit regoneixen
ses garroves d’es grillons.
En veure barca dins mar,
els meus uis ja fan canal;
això és que em dóna senyal
de com ell se va embarcar.