Es sol surt i fa sa via
i en es ponent se’n va.
Quan te’n vas, Sebastià,
te’n dus sa meva alegria.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sol
Poble
Sóller
Camp Semàntic
Amor, Enyorança, Sol
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
44
Volum
II
Núm de pàgina
131
Altres cançons relacionades
Si jo en es portal sortia
i ma vista descobria
que venguésseu aviat,
oh mirai meu estimat,
que t’enyor i t’he enyorat
aquest temps que has estat
’partat de ma companyia!
No s’és post es sol cap dia
que en tu no haja pensat,
que non t’haja comanat
a Cristo sagramentat,
també a la Verge Maria.
Estimat, pena em donau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
mon bé, d’on estudiau.
¿D’on veniu vós, lo meu bé,
que d’enyorança som morta?
¿Veniu de fora Mallorca?
no em ralleu en foraster.
Tradicionari de Mallorca
