Una jovençana i bella
va sentir un pet rument.
Li donaren entenent
que l’havien fet per ella.
A ca’s Batle se’n va anar
carregada de malícia:
-Senyor Batle, feis justícia:
que aturin es petejar.-
Es batle li diu: -Grossera,
veiam com l’aturaràs!
’No ser que posis es nas
en es forat de darrere!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Artà
Assonant
18
IV
Dona hi ha en es meu carrer
qui s’empatxa si duc punt:
tot quant duc me lluu damunt,
no som, com ella, eixanguer.
Comandacions de tu,
hi ha hagut temps que en volia,
però ara, de cada dia,
me ric d’es qui les envia
i llavò d’es qui les du.
Com la mar fa aquelles ones,
¿ane quin sant acudiu?
Garrideta, un llit teniu
que és bo per jeure-hi persones.