Son Uiastre és un lloc gran
que per viure un reinat basta:
arriba d’un cap a s’altre
i llavò fins a Son Fam.
Vint-i-quatre espigoleres
i segadors un mal fi:
per berenar es dematí
basten cinc-centes corteres.
Son Uiastre, regalat
d’ametlers i de figueres.
Hi ha cinc-centes someres
qui, cada any, mene mulat.
Tot es vinya llauradora,
a tret just d’un raconet;
cent homos hi ha de dret
que passegen es vinyet
tot l’any amb sa portadora.
Son Uiastre, regalat
de rates per sa paret;
ja ho sap es nostro moixet
ue, de magre, hi ha
caixa, pastera ni llit,
només un paper escrit
de deutes que hi ha a pagar.
L’amo que està a Son Uiastre
braveja massa a la una:
ni té cavall ni té mula;
una somera retuda
que li ve just caminar.
Una somera gelada,
que és com un passavolant:
per darrere i per davant,
pertot està esmolucada.

No vui cantar cançons véies
perque de noves ne sé.
En tenc escrit un paper
per ses al•lotes novelles.

Ara he afinat es meu sogre
colcant damunt s’animal.
Ha sortit En Paratjal:
m’engana que avui no ploga.