-Rossinyol no vol cantar
que no siguen ods.
-Ni dos, ni un tot sol.
Què bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen tres.
-Ni tres, ni dos, ni un tot sol!
Que bé canta el bon rossinnyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen quatre.
-Ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguin cinc.
-Ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen sis.
-Ni sis, ni cinc, ni quatre,ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen set.
-Ni set, ni sis, ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen nou.
-Ni nou, ni vuit, ni set, ni sis, ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen nou.
-Ni nou, ni vuit, ni set, ni sis, ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen deu.
-Ni deu, ni nou, ni vuit, ni set, ni sis, ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyols!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Artà
Assonant
33
IV
Dona Carme, jo voldria,
i don Gabriel també,
que mos véssem, si convé,
en el cel plegats, un dia.
Som En Cosme d’ets Aucells
a Mallorca anomenat.
Així com vós m’heu salvat,
si puc, los salvaré a ells.
Vostres mans primes i llargues
tenen ses claus d’es meu cos,
i enlloc de dar-me repòs,
me donau penes amargues.
L’amo, no vos apureu,
que en es llevant surten dies:
més ne fareu en dos dies
que en un, per bé que faceu.