Una dona, en tenir nins,
ja no li fa falta renyina;
que pens com era fadrina,
que no tenia altra espina
només de pensar en fadrins.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
2207
Volum
III
Altres cançons relacionades
Madò Catalina,
¿què feis com campau?
Si no la’m donau,
la vos robaré,
i la me’n duré
allà an el palau
i la vestiré
de vermei i blau.
O la me’n duré
a la Galilea,
i la vestiré
de pell de monea.
No et sapi greu a S’Aresteta
ni a Culgulutx estar:
taronges t’enviarà
es diumenges, en guardar,
N’Apolònia d’En Gal•leta.
En arribar, li diré:
-Ses oreies, ¿t’han siulat?
Sempre de tu hem rallat;
no de mal, sinó de bé.
Tradicionari de Mallorca
