El rei n’ha fetes fer crides, que visca l’amor;
que crides n’ha fetes fer, Que visca, visca!
De que tots los galants homos a la guerra n’han d’aner.
Jo tenc la muller jove, ¿ane qui la deixaré?
La deixaré a mumare, que la’m guardarà molt bé.
-Mumare, la mia mare, jo vos entreg ma muller.
No li faceu fer cap feina, sinó cosir i broider.
-Vé-te’n, mon fill, a la guerra, com un noble cavaller.
Vé-te’n, vé-te’n descansat, que molt bé la’t guardaré.-
Al cap d’unes setmanes, porquerola la va fer.
I al cap d’unes altres set, veu venir el cavaller.
-Déu voc guard, la porquerola. Déu mantenga el cavaller.
-¿No em diríeu, porquerola, de qui és aqueix terrer?
-De don Juan del Vilatge, Déu lo duga, si convé.
-¿Voldríeu dir-me, porquerola, de qui és aqueix porquer?
-De don Juan del Vilatge; jo som la seva muller.
-¿Voleu-me dir, porquerola, què vos donen per menger?
-Un bocinet de pa d’ordi, no tant com n’he menester.
-Digau-me vós, porquerola, quina feian vos fan fer.
-Set fuades tenc per tasca i un feix de llenya que fer.
-Aspiau les set fuades; jo el feix de llenya faré.-
Dembainí (sic) la sua espasa, i el feix de llenya va fer,
i a les anques del cavall el feix de llenya dugué.
-¿Voleu-me dir, porquerola, a on és ca s’hostaler?
-A casa la mia sogra trobareu lo menester.-
Quan foren prop del vilatge: -Dau-me el feix, bon cavaller,
que per res del món voldria que rallàs de mi la gent!
-Déu vos guard, bona hostalera. –Déu mantenga el cavaller.
-¿No em diríeu, hostalera, quin sopar anit tendré?
-Tenc gallines i capons grassos, que és menjar de cavaller.
-¿No em diríeu, hostalera, anit amb qui soparé?
-Soparà amb la meva filla, jo crec que la ginyaré.
-¿Voleu-me dir, hostalera, anit ambe qui jauré?
-Pot jeure amb la porquerola, que no és mala de ginyer.
-Porquerola, porquerola, ¿vols dormir amb lo cavaller?
-Si don Juan vos sentia, vos guardaríeu molt bé!
Set anys ha que no tenc homo; anit tampoc ne tendré;
jauré al pla de l’escala, com la cussa i el ca llebrer,
esperant que el marit vénga que em volia tant de bé!
L’agafa per la mà blanca i a la cambra la dugué.
-Ja que no m’has conegut, ara jo em destaparé.
Catalina, Catalina, tu n’ets la meva muller.-
La porquerola en sos braços ben estesa romangué;
i no es pot dir l’alegria, l’alegria que tengué,
per l’abraç que se donaren com a marit i muller.
-Treu-te el vestit de porquera, que jo no el vegi mai més.
¿A on són les bones robes que tu tenies primer?
-Vostra mare les m’ha preses, vostra germana les té.
-¿A on tens, Catalineta, la cinta d’or que et vaig fer?
-Demanau-la a vostra mare, que per sa filla la té.
-¿A on és, Catalineta, es poal que et vaig fer fer?
-Demanau-lo a ma sogra, que l’endemà el me prengué.
-Ala , aixeca’t, porquerola, que dorms amb un foraster1
-Que s’aixec la vostra filla, que ella és la meva muller!
Si no fósseu mare mia, de vós faria un cendrer,
i a la cendra ventaria en el puig més alt que sé!

Més informació
Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Amor fidel

Poble

Llucmajor

Rima

Assonant

Núm de glosa

22

Volum

IV

Altres cançons relacionades

Per lo senyal, etc., etc.,
L’oferta d’aquest dia
està concedida
a l’amo En Pere Combrombo Martí.
S’aubardà an es camaiot.
Qui no menjarà camaiot
li posaran s’aubardà.
Paraules d’un xot negre
qui passa an es bé-a-bà,
escrites a un llibre
de paper d’estrassa,
tot ple de pinyols
de carabassa.
Germans:
Escoltau aquest sermó
perque està molt embuiat.
Ell jeia dins un sac
perque tenia calor.
Ell afinà un voltor
que s’aficà dins un pou.
Quan va tenir es llevat tou,
se’n va anar a l’ofici.
Dona qui no té judici
no pot sur volant redó.
Jo som un gros pecador
qui confés la veritat.
Tenia un ase gelat
que era tan poc discorregut
que va anar catorze nays perdut
per dins un plat de cafè.
I llavonses tenia un mè
qui té un nas com una pinya,
i cada dia mou rinya
a ses gallines d’Andratx.
Dia vint-i-cinc de maig
vàrem sembrar sa rota,
i no va ploure cap gota.
Cap granet vàrem coir.
L’amo En Pere Cobrombo Martí
traginava aigo amb un paner.
Dia quinze de gener,
vàrem sembrar ses llenties.
S’ase voltà quinze dies
amb ses cames per amunt.
A l’instant va estar difunt,
perque jo amb un bon verdanc
li feia plim-plam-plim-plam
per damunt s’esquena seva.
Ses dones de Capdepera
m’alaben es serigot,
i jo dic que es camaiot
és set vegades millor.
Mentre tocaven matines,
es porcell se va amagar.
¿I a on diríeu que s’amagà?
Dins sa butza d’un xot.
I si trobau que dic poc,
encara hi puc afegir.
Ses dones de Santanyí
no coneixen s’as d’oro.
Un dia vaig veure un lloro
que adobava un llantoner,
i de ràbia que tengué,
va arrancar sa coa de s’ase.
I l’amoEn Pep Esclafada,
al punt que hagué sopat
se va fer dins es calçons.
¿Com no rebentau de pena?
¿Com no teniu mil duros d’or?
M epesa de tot mon cor!
M epesa, vos dic. Des d’ara,
vui beure i vui menjar.
Qui ha fet avui, farà demà!
Com Cristum Dòminum nòstrum.

Na Bibini corda fa
i llatra de tota casta;
aqueix ofici li basta
per no haver d’anar a captar.

En tenir busques dins s’ull,
jo ja pens en s’estimat;
dins Son Verí està llogat
i no el puc veure quan vull.

Mallorca Oral - tradicionari-de-mallorca

Tradicionari de Mallorca

Mallorca Oral - arxiu-oral-de-mallorca

Arxiu Oral de Mallorca