Juan, tu debades vetles,
que tanmateix no et voldré;
com vendrà el cap darrer,
tu hauràs sembrat l’ametler
i no coiràs ses metles.
Si sabesses, joveneta,
aqueix enuig que tenc jo!
Jo em pens que no estaré bo
que no et pos un anell d’or
en es dit de sa mà dreta.
Una rosa alexandrina
coïda de bon roser:
s’oloreta que ella té
és més dolça que mel fina.