Un homo ve i s’espaia
com va a lligar es cavaió,
però una dona, no:
fins que té s’ocasió
no pot fer una riaia.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Garbes i cavaions
Sineu
785
II
Un de llarguet,
dos de baixets,
un de menut i flac
i s’altre més gruixat.
Els dits de la mà.
Qui de llibertat viu pobre,
bé pot dir que sent dolor.
An es llibre de l’amor
no el sap sinó qui s’hi troba.
Dues amigues sens fi,
com jo i tu, no n’hi ha hagudes.
Si no mos morim ningunes,
¿qui mos porà departir?