Un homo ve i s’espaia
com va a lligar es cavaió,
però una dona, no:
fins que té s’ocasió
no pot fer una riaia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Garbes i cavaions
Poble
Sineu
Núm de glosa
785
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es meu sogre no em vol gaire;
hi tenc d’anar d’amagat,
i en sebre que hi he anat,
fa més esquerra que un aire!
Perque sé que ets jove llesta
¿vols venir a esteranyinar?
Es jornal te vui pagar
d’es dematí fins es vepre.
En parlar-me de cobrar,
al punt ja duc ses mans netes,
més amples o més estretes
segons què m’han de donar.
Tradicionari de Mallorca
