En parlar-me de cobrar,
al punt ja duc ses mans netes,
més amples o més estretes
segons què m’han de donar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comerç. Cobrances. Pagaments
Poble
Sineu
Núm de glosa
901
Volum
III
Altres cançons relacionades
Com som vista sa cadena
i no som vist En Gelat,
madona, jo som quedat
com si m’haguessen fregat
un eriçó per s’esquena.
Sa raó és superior:
qui espera, se desespera;
i qui desespera, espera
passar a una vida millor.
Sollerica, fornarica,
jo te sé un partit que treu:
aquí n’hi ha nou o deu
que et fan alerta d’un peu
perque saben que estàs rica.
Tradicionari de Mallorca
