Tu menes uns muls, Andreu,
magres com ara banastres:
¿tu que los dónes ses casques
com ses llesques ses madastres
a un infant que no és seu?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Mules i muls
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
259
Volum
II
Altres cançons relacionades
P’es Puig de Randa i Aubenya
s’hi fan d’aquests homonets
petitons i ruadets
i són més forts que una penya.
En haver acabat de batre
i es blat mos ha retut,
tenc promès d’anar a Lluc
si som casats noltros quatre.
Jo no vui, agraciada,
que a escarada segueu;
jo no vui que vos cremeu
aquesta color rosada.
Tradicionari de Mallorca
