-Amic meu, jo em som casat.
Si vesses sa meva dona,
tant d’or i plata que sona,
quedaries alabat.
-Deu esser malanadeta
que t’haja volgut a tu!
Tant d’or i plata que du,
deu esser borda o xueta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
104
Volum
II
Altres cançons relacionades
Qui es casa per interés,
se penet molta vegada,
com veuen ets aixanguers
ringo-rango per sa casa.
’Moreta, ¿que t’ho han dit,
que em solec embriagar?
Un gat ’vui, s’altre demà,
i un que n’agafaré anit.
El dimoni de sa sorda
va enganar es de Son Marrano.
I En Rafel Mariano
va compondre un canterano
de rels de figuera borda.
Tradicionari de Mallorca
