-Amic meu, jo em som casat.
Si vesses sa meva dona,
tant d’or i plata que sona,
quedaries alabat.
-Deu esser malanadeta
que t’haja volgut a tu!
Tant d’or i plata que du,
deu esser borda o xueta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
104
Volum
II
Altres cançons relacionades
Catany, si no em vas a vendre,
amb mi faràs pocs estius.
Tu vas de vegues i rius,
i jo, fermat, me faç pendre.
S’ase meu ja està cansat
de traginar matanceres:
que es passegin per ses eres,
i es mal estarà arreglat.
Qui no enramella, no encoca:
usança de Llucmajor.
El qui no té mocador,
amb sa mànega se moca.
Tradicionari de Mallorca
