Un fadrí passa i la veu
i la troba tan garrida!
I llavò tota la vida
du aquella pesada creu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vida matrimonial
Llucmajor
2213
III
Molta de gent se pensava
si jo dormia.
Altres deien si tenia,
en es cor, gota.
Mal de gota no en tenia.
-¿Que no veis quin baf de vi
que deixa anar?
No ploreu, no ploreu, no,
que demà ja estarà bo.
Si estava malalt,
estaria blanc
i ara està com sa sang
i ben calent;
això és vi i aigordent
que s’han topat.
Una dona, en tenir nins,
ja no li fa falta renyina;
que pens com era fadrina,
que no tenia altra espina
només de pensar en fadrins.
Tota ma voluntat, tota,
jo la don an En Tomeu;
si an En Toni li sap greu,
que ho faça pagar a sa moixa!