Es dia de Sant Jaume era,
per temps me recordarà,
que l’amo se baraià
amb sa lloca damunt s’era.
Es polls prengueren malici’
perque tupaven sa mare:
- Pollets, ¿a on anau ara?
- A contar-ho a sa justici’.
Mu mare se deu pensar
que estic a dins sa caseta,
i estic enravenadeta
a dins aquest olivar.
Si a cas me planyeu, garrida;
s’enviar-me’n es bessó,
ses cloveies, bona amor,
encara em donaran vida.