Si a cas me planyeu, garrida;
s’enviar-me’n es bessó,
ses cloveies, bona amor,
encara em donaran vida.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Presents, enramades, fineses
Poble
Porreres
Camp Semàntic
Arbres i fruits (camp i conreus), Declaració, Estimació i afecte, Festeig, Floretes, Joventut, Passió i enamorament, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
3546
Volum
I
Núm de pàgina
207
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
també la hi pas jo, de cert,
ausent de ta cara hermosa.
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
la mar qui per terra frega
de lluny fa lluir es sol.
Tradicionari de Mallorca
