En el món que hi ha set cels,
vós sou el de més amunt;
l’he enfilada punt per punt
a voler bé an es Miquels.
Un dia de poques feines,
un abre vaig empeltar,
i sa muda va aferrar
i s’abre se va secar
i ara, de llavò ençà,
n’he arraconades ses eines.
Sa meva al•lota em va dir:
-Vine tres pics sa setmana.
-Hala, no sies tan blana!
Fé es meu joc, que sé sofrir!