Si anau a mar i veis barques,
estrany no ho heu de trobar,
que dins es Rafal hi ha
cavallers qui duen varques.
Jo tenc una fe divina
que n’has d’esser mon espòs;
ramell de principals flors,
no t’inquietes ni plors
fins que sapis que el meu cos
tenga cap de vena viva.
Com es vetla-recent nius
d’aquells que no tenen plomes!
Com es vetla-recent gomes!
Tu ments i no saps què dius.