Jo tenc una fe divina
que n’has d’esser mon espòs;
ramell de principals flors,
no t’inquietes ni plors
fins que sapis que el meu cos
tenga cap de vena viva.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1745
Volum
III
Altres cançons relacionades
Cadena que no té baules
és molt forta, ja ho sabeu.
Mon pare, no tremoleu,
perque, quan vós no podreu,
jo em carregaré sa creu
damunt ses meves espatles.
Voldria esser colometa,
colometa voladora
i vendria tot lo dia
a passar sa llançadora.
Sempre et tenc a la memòri’;
no t’oblid ni un momnet,
i es desig que jo tenc
és de rebre es sagrament
principal d’es matrimoni
i llavò guanyar la glòri’.
Altre desig jo no tenc.
Tradicionari de Mallorca
