Es pastor tot retgirat
que no gosava fugir:
-Ai de mi! més ai de mi!
Es formatge m’han robat!
De la falguera, llavor
no n’han vist ni trobada:
perque antes d’esser granada,
de l’abre cau, de temor.
Quan jo sent cantar terroles,
sempre pens en En Lluís,
jove magre i malaltís,
perque anava de veroles.