Sa paret de S’Esgleieta
a’s cap d’avall té un bony
i jo amb un martell l’hi enfony:
tup-tap, vet-la-t’aquí dreta.
A la una canta es gall;
i a les dues, sa gallina;
a les tres, es ronssinyol,
i a les quatre ja és de dia.
¿No em voldríeu baratar
sa vostra fia amb mu mare?
Vos afegiria, encara,
dos o tres al•lots que hi ha.