Sa berganta major anava
d’es clavier de davant,
i sa petita plorant
descalça per dins es fang,
de quin modo trompitxava!
Diuen que ca ple no quèça,
com tots voltros poreu veure.
Tant de menjar i tant de beure,
creis-me, Guiem, m’ha fet vessa.
A costura a Canyamel
mu mare, deixau-m’hi anar.
Jo no hi som per festejar,
hi som per veure En Miquel.