El qui està llogat, tal volta
no pot anar allà on vol;
i vós, careta de sol,
vos mir i pareixeu morta.
Aficau sa fauç endins
antes que l’amo no vénga.
Segau! que un raio us encenga!
¿Que us paguen de garrovins?
Esmena, esmena, garrida,
esmena, esmena el teu cor:
val més un servidor bo
que dos i estar mal servida.