A sa Vall de Jossafà
ses coses de prim se miren;
no és com aquí, que tiren
pedres i amaguen sa mà.
A Espanya hi ha un lleó
antic i fort de barram,
noltros pobres l’engreixam
amb ses gotes de suor;
amb sa contribució
ses nostres forces li dam,
i si un poc mos descuidam
matarà sa nació.
Me’n vaig a colgar, que és vespre;
jo estic a lo teu manar.
Com me sentiràs cantar,
treu es cap a sa finestra.