Me’n vaig a colgar, que és vespre;
jo estic a lo teu manar.
Com me sentiràs cantar,
treu es cap a sa finestra.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Serenades
Poble
Porreres
Camp Semàntic
Anatomia, Cantadors i glosadors, Dia i nit, Estimació i afecte, Festeig, Hàbits casolans, La casa, Submissió
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3663
Volum
I
Núm de pàgina
214
Altres cançons relacionades
Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
repar si tornaré loca.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Cada dia los meus uis
estan girats cap a mar
i en veure vaixell passar,
aluego estan remuis.
Tradicionari de Mallorca
