Si la mar tornava tinta
i los peixos paper d’or,
escriuria una carteta
a la prenda del meu cor.
D’una dona és que pas falta
per fer es llit en colgar-mè:
si tu ho volies esser,
a los meus uis no en vui d’altra.
¿Que et deus pensar, diamant,
que En Pere Pau tenga tinya?
Ell és s’hereu de sa vinya,
de ses cases i d’es camp!