Entre la mar i l’arena
vaig sembrar un claveller.
Es primer que coiré
serà per tu, Magdalena.
Ses més grans, ses més someres
que dins Es Rafal hi ha
s’atreviren a fumar
ets uis de ses oliveres.
Un pastor ahuca i siula
per aplegar es bestiar.
Jo sempre m’ho vaig pensar,
que em deies dona per riure.
Si em deies dona per riure,
jo et deia homo per xacota.
Encara que sia al•lota,
jo de tu m’he sabut riure.