Com te mir, clavell daurat,
qualque dona hi ha envejosa.
Bona nit, lluneta hermosa;
de tu reb la claredat.
Mu mare es queixa de mi,
i jo tenc raó sobrada.
¿Què he de fer d’estar colgada
sense poder-me adormir
mentres senta per aquí
aqueixa veu regalada?
Pega fort a s’espadella,
i ses Boves li cauran,
i ets enamorats diran:
Quina és ella! quina és ella!