En venir vent de mestral,
secorra ses plantes tendres.
Tu ets vengut en divendres
punt de gendres natural.

-Rossinyol no vol cantar
que no siguen ods.
-Ni dos, ni un tot sol.
Què bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen tres.
-Ni tres, ni dos, ni un tot sol!
Que bé canta el bon rossinnyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen quatre.
-Ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguin cinc.
-Ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen sis.
-Ni sis, ni cinc, ni quatre,ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen set.
-Ni set, ni sis, ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen nou.
-Ni nou, ni vuit, ni set, ni sis, ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen nou.
-Ni nou, ni vuit, ni set, ni sis, ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen deu.
-Ni deu, ni nou, ni vuit, ni set, ni sis, ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyols!

Un dia ben dematí,
devers les deu,
vaig sentir un gros remeu
o so de flauta.
Jo vaig sortir amb sa beca alta
i s’estirapeu.
Me pos just davant la Seu
de Sant Magí,
i al punt vaig veure venir
gran quadrillada:
una grossa tracalada
o processó.
Darrere hi ’nava es penó
d’es taconers
amb cinc cavalls cotoners
i sis mussols.
I a darrere En Robacols
i dos cappares.
Seguien-se es confrares
d’es seus oficis,
un regiment de milicis
de cos present.
Seguien molta de gent
com gats i rates;
un carro ple de patates,
dos de castanyes.
Sis obrers amb dues canyes
just com a pins.
En Mosson amb uns xoquins
i dos barbers,
dos ases de femeters
i un d’En Guixer,
una abeia amb un paner
ben abrigada,
una moneia escoada
i un alocorn.
Venia tocant un corn
una vedella,
un coc amb una gran pella
ben perfumada.
També sa jaia serrada
i En Massot,
un traginer de garrot
i En Capa-Blava,
un cavallvri qui es bolcava
a cada passa,
i llavò es Jai Llampassa
amb so peu mengo,
i, a darrere, dengo-dengo,
venia En Noles
qui tocava unes maçoles
amb cascavells.
Un exèrcit d’estornells
llaò venien.
Dotze ties los seguien
sense nebots;
set beates qui fent rots
espirituals,
perderen tots es quiexals
passant rosaris.
Vint-i-quatre estrafolaris
després se’n venen
cuidant-se d’es qui pretenen;
un gros gorà,
un reverend escrivà
i dos boters,
i vint-i-cinc mil forners
i un notari;
amb sos pots un potecari
i el sen Pau.
Molts d’a•lots vestits de blau
fan cabrioles
i repiquen castanyoles
deu geperuts.
Canten vint-i-quatre muts
re-mi-fa-sol,
lo que escoltava un mussol
i quatre sords,
perseguits de deu mil tords
i dues egos.
Més de deu millons de cegos
tot ho guiaven,
i altres tants s’ho miraven
just davant mi.
Vegent-ho parat així,
tant d’esbordell,
vaig cridar: -Fora capell!
fora emblavins!-
Tothom prengué ets atapins
i jo també.
I aquí tot finí també,
tot s’espargí.
I no digau
que tot és re-ta-plau-plau,
i no és per riure.
Que no es muira qui vol riure.
Tot ja està dit.
Idò, germans, bona nit!