Al•lota, jo vénc a veure
quan mos hem d’amonestar,
perque sa gent no vol creure
que mos hàgem de casar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amonestacions. Dispenses. Titlets
Poble
Artà
Núm de glosa
1056
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa fruita verda m’esmussa,
ses cireres i es murtons.
Aquest jove, p’es garrons,
du caguerades de puça.
Sa mestra Melindra
va caure d’es sostre
i se va fer un bony
com una llagosta.
Un homo qui té fumera,
això és lo que ha mester més:
tabac, mistos i papers,
pa a sa casa i doblers
i tirar es mal any enrera.
Tradicionari de Mallorca
