Una coqueta
amb sal i oli
i un foradet,
per sa boqueta
menja-le’t, menja-le’t!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
24
III
Estenen la mà d’un infantó; palmell per amunt; i amb el cap del dit índex fan un moviment circular dins la maneta; com si fessin una ensaimada; mentre diuen la cançó. En dir “Menja-le’t; menjale’t; acosten la mà del nin a la seva boqueta perquè faci com si menjàs.
Es dia que vaig venir
vaig venir amb ses Catalines.
Sempre les he devertides
anant-les a devertir.
¿Saps què voldria de tu,
si pel cas vas a una altra?
Que si saps de mi cap falta
no la digues a ningú.
Tu ja saps el món què du…
Jo n’estaria malalta!
Ja sé que n’heu dit, amor,
que no em vendreu a fer nosa;
vos heu picat d’una cosa
que no ho val s’aixecar-hó.