Una fadrina a son temps,
com és jove, se regala;
com és veia, abaixa s’ala
i la rossega p’es fems.

Tu portaves es reclam
de ses jovenetes guapes
i ara aniràs per ses plaçes:
-Hala, dones, treis pedaços
que a ca es sogre en baratam.

Pega-t’hi quelque fregada,
curreta, an aquests garrons,
que un dia de soleiada
ni t’hi tirassen virons.