Enamorada n’he estat,
però ja n’he girat fuia.
No us penseu, amor, que us vuia!
Sàpigues que jo he mudat.
D’al•lotes n’hi ha a manades;
més guapes seran que tu,
i en trobaré, ja és segur,
de riques i acomodades.
Si es meu estimat venia
i em deia –Daça es manat–,
jo li donaria es blat
ben porgat i ererat,
i es meu cosset, si el volia.