Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
m’alegra veure ses senyes.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Artà
Camp Semàntic
Accidents geogràfics, Amor, Anatomia, Bellesa, Dolor i plany, Enyorança, Floretes, Flors, Medi rural, Paisatge, Passió i enamorament, Relacions de parella, Terres i terrenys
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
5
Núm de glosa
137
Volum
I
Núm de pàgina
11
Interpretació
Referència a l’amor entre home i dona. Els sentiments d’un enamorat per l’absència de la seva estimada. Expressa melancolia produïda per l’allunyament i condensada en l’enyorança.
L’enamorat es consola de l’absència de l’estimada observant la bellesa del paisatge; una bellesa comparable a la de la seva estimada.
Altres cançons relacionades
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Ja no em veuràs emprar pinta
ni sa cara em rentaré
que no hagi vist lo meu bé
que llaura en es sementer
a sa Clova d’es Pont d’Inca.
Tradicionari de Mallorca
