Baix d’un uiastre em posí,
em posí a taiar tabac.
Com el vaig tenir taiat,
llavò me vaig adormir.
I, com me vaig deixondir,
mitjanit era tocada.
Vaig dir: -Mesquinet de mi,
l’amor ja estarà colgada!-
Vaig dir a mon cos:- Fé’t envant!
Arribarem prest a casa,
que, si la jove em té amor,
m’esperarà d’aixecada.-
Em vaig posar a caminar,
mir i vaig afinar un llum
a la casa a on anava.
Alegria ja me’n dava,
però encara n’era lluny.
I, com vaig arribar allà,
tir tres macs a la finestra;
i ella, com a jove llesta,
amb so darrer s’aixecà.
Li vaig dir com campava.
Va dir que se despuiava
per tirar-se dins el llit.
Li vaig allargar la mà,
pensant donar-li alegria,
emperò més s’entristia
i se va posar a plorar.
-¿De què plores, amor bona?
Que no t’he servida bé?-
Me va dir: -No ploraré;
lo que em demanes faria
si de tu pogués fiar,
però tenc de reparar
si mumareta ho sabia,
quin barreig me donaria;
me’n som bé per afluixar!
-De ton pare i de ta mare,
bé te’n pots aconhortar
que la mort vendrà un dia
i a tots dos los se’n durà.
No tendràs pare ni mare
ni ningú que te consol.
Llavò pensaràs un dia
en l’amor qui bé te vol.-
La jove tot s’ho escolta
i diu:- Al punt som aquí!-
I li va tancar la porta
i no la hi va tornar obrir.
Ja no era per a creure,
ni tampoc per a pensar:
tenir sa gerra en sa mà,
tassó i tot quant hi ha,
i set, i no porer beure!
El diumenge, hi va tornar,
tot picat de los sis dies,
i li diu: -Si bé em volies,
tu sol no repararies
a lo que et vaig demanar,
a ino m’ho volgueres dar
ni me digueres que no.-
La jove està enamorada
i el jovenet també
i li va dir: -Fé i desfé
del meu cos, si tant t’agrada!-
Com el jove hagué lograt
lo que el seu cos desitjava,
se va demostrar picat
i féu altra enamorada.
Es dissabtes hi anava
p’es corral, a poc a poc.
La joveneta trobava
que plorava ran d’es foc.
-Plora, plora, joveneta,
tu motiu tens de plorra.
Encara que te rebentis,
amb tu no me vui casar!

Rengo-rengo,
se va alçar frare Vixengo,
fent de bufó,
i va comprar un cortó
i un cortinel•lo.
Son pare es va alçar tebel•lo
quantra un diner,
i llavò un cavaller,
va treure espasa
i li va comprar un ase
de dos reals,
qui no teia queixals
ni manco dents,
i guanyava an es valents
a córrer poc.
Varen trobar un bufetot
amb so nas junt
qui volia pendre el punt
a la llimona.
Aquesta és lletra rodona
i se diu o.
Un malalt, en no estar bo,
ha mester el metge,
i amb un diner de fetge
està sadoll.
Un porc adins una soll
que està d’a pler!
Jo seria de parer
de dar-n’hi p’es cul.
¿Voleu que engreixem un mul
sense farratge?
Ja faríem bon viatge
fins a València.
Al•lots, teniu paciència
d’això que dic;
que jo tenia un amic
fi com un porc;
era fii d’un homo xorc;
ell no ho creureu!
Empatissava de sèu
perque lleneg,
quan sortís es frare llec
devers les deu.
Tots se’n van corrents, a peu,
prenen portells,
i jo anava darrere ells,
davant davant,
i esmolava un taiant
en es pilló.
Darrere sa processó
anava ‘es jutge
an es costat d’una trutja
sense faldons.
Re-mil querns de batallons!
tots darrere ell!
-No prengueu aquest portell,
s’hi cala foc!
Si voleu tenirr bon joc,
’sentau tresets.
-Ja valen més es durets
an es rei d’oro,
qui són qui maten es moro
a bastonades,
vénga compondre arengades
dins un barril.
De gavatxs n’hem mester mil,
a lloc d’arròs.
Tu tens es ventre més gros
que una muntanya.
Jo t’aficaré sa banya,
si em fas venir!
Arribam un dematí
de sol i vent.
En sortiren més de cent
a rebre-mós,
i just feien mirar-mós
sense dir res.
I com es cas és intès,
mos comencen a encalçar,
i a pegar
tocs i més tocs.
I si vos pareixen pocs,
refegirem,
i altres tants vos ne darem;
no en falten ganes!
Ho donàrem a ses cames
tocant soletes,
i en tiràrem, de mongetes
d’ou de canari,
fisn que va esser necessari
aturar-mòs.
Bon Jesús gloriós,
ara i sempre assistiu-mós.

Ramell de dos mil colors,
¿quina aigo és sa qui us sustenta?
Ja deveu menjar bona herba!
Massa treis bones colors!