El Senyor en taula sospira i dona sospirs molt grans.
Responen Pere i Juan:
-Oh, mon Mestre, ¿què teniu que donau sospirs tan grans?
-No te retgires, Oh Pere, no te retgires, Juan.
Dins l’hort de les Oliveres, judios me llegaran [sic]
i m’entregarà l’Apòstol amb la besada de pau.
Maria, la pecadora, ’nirà darrere, plorant.
No tenc respost de tu, Pere, ni tampoc de tu, Juan.

Aqueix jove se refina,
pretén i fa d’estufat.
Com de mi n’haurà escapat,
se’n nirà tan esmocat
com un qui l’han xeringat
vint-i-dos dies de tira.

Qui canta, sos mals espanta,
i qui plora, los augmenta;
per això cantaré jo
i pensaré en vós sempre.