Jo no sé què pagaria
que mu mare em tornàs fer
tan blanca com un paper;
veiam si t’agradaria!
En beure bísti’ traidora,
decantau-vos, si poreu.
Es senyor, ¿no el coneixeu?,
cobrava i no feia creu,
i ara la gent penyora.
Monstre som entre la gent;
foc respir, i no m’abràs,
i de mi fan tant de cas
que m’envien mil presents.
Jo menj sense tenir dents
i vomit de nit i dia,
i ningú té estuguedat
de menjar es meu vomitat,
per molt estugós que sia.
Un forn.